L'estrena de La consagració a les converses d'Stravinsky amb Robert Craft

Igor Stravinsky Gespräche mit Robert Craft, Atlantis Verlag, Zúric, 1961. Trad. J. Canovas

46. Va ser raonablement correcta la primera interpretació musical de La consagració de la primavera [que tingué lloc al Théâtre des Champs-Élysées, a l'avinguda Montaigne]? Recorda alguna cosa més d'aquella nit del 29 de maig de 1913, a banda d'allò que ja ha escrit al respecte?

Jo estava assegut a la quarta o la cinquena fila, a la dreta, i el cert és que ara recordo molt millor la imatge de l'esquena de Monteux que no pas tot el que passava a l'escenari. Allà destacava ell, aparentment impenetrable i tan immutable com un cocodril. Avui en dia, encara em sembla gairebé increïble que fos capaç de dirigir l'orquestra fins el final. Vaig abandonar la meva butaca quan començaren els sorolls de veritat --hi va haver algunes protestes aïllades de bon començament--, vaig entrar per la part posterior de l'escenari i em vaig posar darrera de Nijinsky a l'ala dreta. Nijinsky s'havia enfilat sobre una cadira, fora del camp de visió del públic, i cridava números als ballarins. Jo em preguntava què tenien a veure aquests números amb la música, ja que no hi ha ni “tretzes” ni “dissets” a l'esquema mètric de la partitura.

Pel que escoltava de l'execució musical puc dir que no va ser mediocre. Setze assatjos complets donaren a l'orquestra un mínim de seguretat. Després de la «interpretació» ens sentíem nerviosos, malhumorats, molestos i... feliços. Amb Diaghilev i Nijinsky vàrem anar a un restaurant. Ben lluny de recitar a Pushkin en el Bois de Boulogne, tal com resa la llegenda, l'únic comentari de Diaghilev va ser: «Exactament el que jo volia». Sens dubte, semblava satisfet. Ningú captava amb major rapidesa que Diaghilev el valor de la publicitat i immediatament s'adonà de tot el bo que, al respecte, acabava de succeïr. És molt probable que ja hagués pensat en la possibilitat d'un escàndol com aquell quan uns mesos abans li vaig tocar [al piano] per primera vegada la partitura en el saló de la cantonada est de la planta baixa del Grand Hotel de Venècia.

La consagració de la primavera, d'Igor Stravinsky